Skip to main content

Com dirien en el país veí … “y que siga la fiesta!”. Un nou cap de setmana per emmarcar. No sé si quedar-me amb les ascensions de dissabte, la ruta de diumenge, la visita al celler Rendé Masdeu, la visita a les coves de l’Espluga de Francolí, la calçotada, l’entrevista amb la Laia … Deia la Montse, “quina paciència tens”, i jo li responia “estic encantat, agraït i molt content del Fem Muntanya Junts”. Convençut, a més, que no soc l’únic que s’emporta un grapat d’excel·lents records i experiències. I el millor de tot, com vaig dir, el viatge continua, amb l’esperança que no s’acabi mai.

Divendres vam sortir després de dinar la Sònia i jo en direcció a l’Espluga de Francolí. Coneixem la vessant oest, Montblanc i les muntanyes de Prades però fins aquest cap de setmana no coneixíem el cantó est i l’Espluga de Francolí. I el destí ens va portar a estar allotjats al celler Rendé Masdeu, que va devastar la riuada del 2019, amb el vi que després va prendre el nom de “Vi de Fang”. Quan a la visita del divendres per la tarda ens ho comentava el Jordi i ens transmetia l’esforç, la passió, la perseverança per seguir endavant amb el celler que l’avi del seu sogre havia fundat, vam saber que el cap de setmana prometia. Jo em vaig sentir identificat amb el que deia “havíem de continuar, és el que sabem fer”. Recordo jo la sotragada amb la meva companyia Aventia i com el 2013 el meu soci Josep i jo ens dèiem “què hem de fer, tornar-ho a fer, no sabem fer una altra cosa”. I així va ser, també amb l’esforç, la passió, la perseverança per seguir endavant, que ens ha portar a tornar a reeixir professionalment. Ningú va dir que seria fàcil. Gran lliçó Mariona i Jordi, el celler segur se’n sortirà i el vostre llegat serà un tresor pels vostres fills, que amb el mateix esforç, passió i perseverança que els ensenyareu, seguirà endavant.

El tast del trepat (raïm autòcton de la zona) ens va agradar molt, així que vam comprar 6 ampolles de diferents anyades. El celler en el seu conjunt està molt ben treballat, la visita és més que recomanable.

Dissabte al matí, al sortir del refugi del Celler feia fred, molt fred. -5 graus va marcar el cotxe de camí a l’inici de la ruta. Allà ens vam trobar amb el Joan Carles, per fer la primera ascensió, a Sant Miquel de Montclar, passant per l’ermita i el castell. Al fred se li va ajuntar el vent en el tram final però la muntanya ens va regalar unes vistes magnífiques a Montserrat i el Pirineu.

Quin fred a dalt de Sant Miquel de Montclar!
Des del cim
Montserrat des del castell

Tal i com havíem planificat, vam tornar a baixar al punt d’inici per a trobar-nos amb l’Olga, el Sergi els seus dos fills, la Laia i el Marc. I d’allà enfilar cap al Cogulló de Cabra, un camí llarg, majoritàriament per pista. A dalt, fantàstiques vistes novament i l’aventura de baixar a l’altre cantó del cim per un tram tècnic amb l’ajuda de cadenes i cordes. Tornada al cim i desfer el camí fins al cotxe. La tornada es va fer llarga. Allà ens vam acomiadar del Joan Carles. Molt content i agraït de seguir fent muntanya junts Joan Carles, la propera amb el teu fill Marc, segur!

Entranyable foto a dalt del Cogulló de Cabra
baixada tècnica del cim

Aquesta és la ruta que vam seguir, sense fer la circular per a poder-ho combinar bé.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/el-cogullo-de-cabra-sant-miquel-de-montclar-100-cims-11205375#comments

Després de varis intents fallits per a reservar un lloc per dinar, vam decidir parar pel camí de tornada, sobre la marxa, i ho vam fer al Sarral. A l’acabar el dinar, cap al refugi a canviar-nos i arribar a les coves de l’Espluga.

Abans d’entrar a les Coves la Laia em va fer una entrevista, treball de la classe de castellà. Preciosa entrevista, tant com la seva manera d’enfocar-la, de preguntar, de mirar, de riure. El treball serà un èxit, n’estic convençut, però més ho serà el record que guardarem ella i jo d’aquell moment. D’entrevistes, ja me n’han fet unes quantes per @la100pics però aquesta és la millor, de llarg. Gràcies Laia pel moment i ja ho saps, disposat a venir a la teva escola a xerrar de @la100pics. 🤗

Les Coves de l’Espluga son un tresor desconegut. Aquest fet va ser la nostra sort, de poder-les gaudir sense cues, sense preus abusius, sense presses. 1 hora llarga de visita, més de 500 metres recorreguts, escoltant passatges de la història de la humanitat quan encara l’instint era el que guiava la majoria dels nostres actes. A vegades penso que amagar els nostres instints ens perjudica i ens fa més artificials, menys nobles, però això ja forma part d’una reflexió pausada i llarga que ara no toca. La història de les Coves de l’Espluga és molt curiosa i el seu recorregut fantàstic. “suma y sigue” que dirien …

El diumenge ens esperava com el dia anterior, amb fred i vent, però també un dia clar i assolellat. A les 10h en punt a Prenafeta, reunits novament amb l’Olga, el Sergi, la Laia i el Marc i també amb la Montse i el Magí. Ruta circular meravellosa, per l’esglèsia de Sant Salvador, el Castell de Prenafeta, Serra Carbonera, Tossal Gros i serra de Miramar. La pujada a l’antic castell de Prenafeta és un espectacle i, amb una mica de traça, es pot arribar a les dues vessants del castell.

Gran foto al castell de Prenafeta

Novament el fred i el vent passaven desapercebuts davant l’espectacle que ens oferia la muntanya. Tot i que el camí es complica a la Serra Carbonera i, sobre tot, de baixada del Tossal Gros. Quan més complicat però, més maco, son coses que passen a la muntanya. I també a la vida. Per gaudir cal un esforç i paciència, no hi ha més. I d’aquesta manera, amb esforç i paciència vam arribar a dalt del Tossal Gros.

Tots els campions a dalt del cim del Tossal Gros

Menció especial pel meu amic Magí, que no s’ha donat per vençut tot i els handicaps físics que arrossegava. Jo t’apreto Magí, de la mateixa manera que admiro la teva valentia i il·lusió. La il·lusió de fer un cim plegats, i d’una abraçada a dalt del cim que també guardarem al nostre cor. Aquest és el camí, n’estic convençut, com també ho estic de que no serà el primer i últim cim que farem plegats i que algun dia ho recordarem amb un somriure, com un punt d’inflexió. Força, amic Magí!!! 💪

Aquesta és la ruta de wikiloc que vam fer diumenge:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montblanc-prenafeta-castell-de-prenafeta-coll-de-coloma-1-x-cims-tossal-gros-867-m-coll-de-prenafet-66254953

Per acabar el cap de setmana ens vam dirigir cap a Montferri, al restaurant Castell de Rocamora, a fer uns calçots … i el que calgués. Molt bons calçots, acompanyats de xai i algun entrecot, crema catalana, taronja, cafès … El millor, com sempre, la companyia. Olga, Sergi, Laia, Marc, Montse, Magí, Sònia, moltes gràcies per aquest cap de setmana magnífic. Us esperem d’aquí un mes, i d’aquí un altre. Sergi, felicitar-te per la feina feta amb els teus fills, la Laia i el Marc. Son un gran exemple, que avui dia és difícil de trobar. Jo recordo algun comentari que ens feien a la Sònia i a mi fa anys “quina sort heu tingut amb els vostres fills” i nosaltres pensàvem, sense ganes d’ofendre “sort? ens ho hem treballat i aquest és el resultat, ni més ni menys”. T’ho has treballat i segur que ho seguiràs fent, i el resultat és evident. L’esforç segur que el compenses sobradament amb la satisfacció de veure’ls gaudir de la muntanya, sense ni una queixa, superant camins complicats, fred i vent, sempre amb un somriure, explicant històries, escoltant consells. Com diem en broma, son la cantera de @la100pics, @la00pics junior!!! 🤩

els campions de la sortida!

Visca @la100pics!!!