Skip to main content

Pel que jo he viscut, els projectes a llarg termini acaben tenint models molt ben definits i cal acabar sent molt rigorós en la seva execució. En cas contrari, la probabilitat de perdre la seva essència és molt alta i, per tant, acaben fracassant. Jo també crec però que és fonamental al principi anar provant diferents variants que t’acabin portant a allò que pugui tenir més acceptació. I així és com ho estem fent al Fem Muntanya Junts, el que dirien els tècnics de procés, una millora contínua en tota regla 😎. Seguim somiant, dibuixant, preparant, compartint i gaudint, amb una mirada llarga, molt llarga. La fórmula cal que sigui “indestructible” i sense oblidar mai ser fidels als nostres valors. Així és com ens agrada fer-ho 😁. El que sembla que segurament formarà part de la fórmula d’èxit és la llibertat que tots hem de tenir per a fer el que més ens convingui, respectant només uns horaris fixats per a les activitats programades i la predisposició a fer muntanya. T’apuntes al que vols.

El divendres vam sortir la Sònia i jo en direcció a Vilanova. A l’arribar, dinar de menú al Cafè del Mar, al Passeig Marítim, per anar escalfant motors … volteta després per la platja del Xiringuito de Miramar (al costat del Xalet del Nin), abans d’entrar a l’apartament. L’apartament, senzillet i poc equipat. El seu atractiu principal l’espectacular vista del mar, a primera línia. Aquest era un dels objectius de l’estada, i estava ben coberta.

Espectaculars vistes des de l’apartament a Vilanova

La tarda va continuar com estava previst, un altre dels objectius del cap de setmana, envoltats de família. L’Olga, amb la seva parella Sergi i els seus 2 fills. La Marta, el Pau, el Roger i la Laia. L’Engra i l’Andy. Tots a punt per viure Fem Muntanya Junts i, sobre tot, un cap de setmana en família.

L’Olga és una de les fans de @la100pics i s’apunta a moltes sortides del FMJ?. Com sempre, ens ha ajudat en tot el que ha calgut: a trobar l’apartament, organització, reservar els restaurants … Gràcies de nou Olga, sempre hi ets 🤗. El Sergi i els seus fills (veïns del pis, amb l’Olga), Laia i Marc, han tornat a demostrar que son uns cracks, apuntats a un bombardeig, si cal. Molt contents de tenir-vos sempre a prop família.

Ens faltava una trobada muntanyenca amb la família Comas Larrosa. Marta, Pau, Roger i Laia. I l’hem tingut aquest cap de setmana, el diumenge. Però també hem compartit estones per Vilanova, divendres i dissabte. Vilanova és especial per a nosaltres, i molt per la Sònia. La Marta, el Pau, el Roger i la Laia son molt especials per nosaltres, i molt i molt per la Sònia. Així que molt el viscut aquest cap de setmana en tots sentits. Gràcies família per estar amb nosaltres!!! 🤗

L’Engra, germana de la Sònia, i l’Andy, son els americans de la família. Ens veiem molt de tant en tant però sempre és una alegria trobar-nos. L’Engra ha estat una gran seguidora de @la100pics i m’agrada saber que encara ho és i continua llegint els escrits i el que publiquem a les xarxes. Em va fer molta il·lusió veure’t a la Nocturna i ara encara més fent muntanya junts. L’Andy és un cunyat molt especial, entranyable. Alegre, predisposat, divertit, amb un humor irònic molt especial, de bona conversa i, el més important, molt bona persona, dels que es fa estimar. Ara, una mica tocat del cor però, tossut com és, apuntat al FMJ? per a fer els cims com un campió. Gràcies Engra i Andy pel vostre carinyo i suport!!! 🤗

Dissabte al matí havíem quedat a les 9h a Canyelles per a fer el Puig de l’Àliga i la Penya del Papiol. Puig de l’Àliga que els locals la coneixen com a Pic de l’Àliga (coses de la toponímia i la cultura popular …) i Penya del Papiol que vam descobrir que és referida a la forma d’un pit (ara tant de moda amb el “Ay Mamà” de la Rigoberta). Jo vaig decidir fer una prèvia, corrent des de l’apartament fins al punt de sortida, 12 kilometrets que, com els deia després als Gourmets, em servien per a que no m’agafessin fred, previngut davant la seva força 😆

Vam sortir 14: els 4 mosqueteros Gourmets (Fede, Toni, Joan Maria i Josep), la Mireia (filla del Fede, repetidora al FMJ?), la família Olga & Sergi (amb la Laia i el Marc), l’Engra i l’Andy, l’Anna (germana de la Sònia), la Sònia i jo. I els 14 vam fer el primer cim, el Puig Pic de l’Àliga. Cim còmode, però amb una pujadeta interessant. El temps tampoc ens ho va posar fàcil, tapadot tapadot …

Gran foto a dalt del cim del Pic Puig de l’Àliga

Tal i com estava previst, Olga i família i Engra i Andy van tornar cap a Canyelles, i vam continuar 8 en direcció cap a Olèrdola per afrontar la Penya del Papiol. Amb pas ferm i decidit, marcat pels 4 mosqueteros que no afluixaven.

Un bon ritme dels 4 mosqueteros

Malauradament, a mig tram del trajecte, el genoll del Fede va dir prou. Ell es coneix molt bé les senyals que li dona el cos i tot i els estiraments que va fer, va prendre una bona decisió, parar. Ho vam fer a l’arribar al castell d’Olèrdola, punt amb accés de vehicle i que permetia un rescat per part de l’Olga, quan arribés a Canyelles. El Fede, amb la seva alegria habitual, ens ho va posar fàcil, tot i que a tots ens semblava que l’estàvem abandonant … 😖

En més d’una ocasió vam tenir dubtes del trajecte, i la intuïció del Josep Maria i del Josep ens va salvar de fer més kilòmetres del compte. La pujada final a la Penya del Papiol es va fer llarga, la forma arrodonida de la penya era gran i llarga, com la de la cançó. Però els 7 que quedàvem vam arribar, com uns campions.

Grandes tots!!!

La baixada va ser llargueta, fins a completar els 18,5km prevists. Vam fer algun ataix 😁 petit (drecera segons el Toni, quin martiri). A 2km d’arribar ens esperaven els 7 restants, a Viladellops, que arribats amb el cotxe ens van fer una sorpresa. Una sorpresa amb traïció doncs a més d’un li va semblar que ja havíem arribat 😂 A Viladellops vam poder comprovar com va quedar algun que no va poder superar la travessia endimoniada que estàvem fent.

La ruta no era fàcil, esta clar …

Al tram final vaig fer una mica d’sprint per arribar en 4h59m59s, vamossssssssss. Ens esperava un bon dinar a La Taberneta de la Ingrid. Lloc molt ben triat per l’Olga, un dinar excel·lent. Alguns vam optar per la xatonada i altres per calçots, i tots per segons d’alta qualitat. Els postres, més soroll i espectacle per part de l’Ingrid, que qualitat, però en general un molt bon dinar. Amb la panxa plena, cap a Vilanova a descansar. Jo, a treballar una estoneta també.

Diumenge estava prevista una jornada tranquil.la, pujar el Castellot des de les Cases Noves de la Riera, així que jo vaig fer una prèvia Vilanova Sitges que no em va deixar indiferent. Anada pels camins de l’interior i tornada pel GR del costat del mar. Excel.lent ruta, tot i les passades contínues del tren, que fan recordar la petjada humana en un escenari idíl·lic.

A les 11h estàvem tots, bé quasi tots … (l’Anna, Engra i Andy es van fer esperar 😆), ja preparats. Aquest cop érem 15: Olga i família (4), Pau i família (4), Engra i Andy, Anna, Magí i Montse, Sònia i jo. Magí i Montse, també repetidors, amb alguns dubtes de discordar en un grup tant familiar, dubtes que es van esvair ben d’hora amb bones converses de tots plegats. Vosaltres també sou família carai! 🤗

Bona sorpresa gaudir del paisatge d’aquesta part de l’Alt Penedès, vinyes i més vinyes, masies encantadores, petits pobles. Una zona que no coneixíem i que ens va agradar veure, i que caldrà reviure-la amb més estona un altre cap de setmana.

La caminada, d’anada tranquil.la, amb un tram final de més pujada que es va fer patir una mica més. Però la recompensa va ser evident, un cim, el Castellot, de 400 metres i escaig que presenta una visió 360 graus espectacular. Bona fama té entre els locals, ben creada.

360 graus espectaculars des del Castellot

Una vegada al cim, una estona d’esbarjo i esmorzar, abans de la foto de rigor. El pobre Sergi em perdonarà, decapitat sense merèixer-ho 🤔.

14 i mig a dalt del Castellot

La tornada més complicada del previst, ens va obligar a fer 2 grups: els valents i els intel·ligents. Els valents ens vam fer pel pedregar, que em perdoni el Magí que cada cop que ve l’obsequio amb una baixada tècnica … 😵 Amb alguna crisi que altra per a poder dominar la tècnica de la roca i la pedra vam acabar baixant. Segurament amb més pena que glòria, així sí, molt valents tots! Els intel·ligents van arribar, fent molta més distància, a la mateixa hora que els valents, i amb un somriure més autèntic.

D’allà, amb mitja hora de retard, cap a dinar al Km0 de Torrelles de Foix, de bons records per la Montse i el Magí, tot casualitat … Allà ens esperaven la Júlia i el Xavi, que havien arribat a l’hora dita, no la prevista, mea culpa! Amb una bona cervesa però. I després també van arribar el Bernat i la Cris, per acabar de fer la gran trobada familiar!!! Dinar l’exterior, amb una mica de fred, molt menjar, molt … Cap al final a alguns ens va atrapar una mica el futbol i també un àlbum meravellós que li havia regalat la Cris al Bernat. Què macos que son … 🤗

Molt i molt menjar per acabar el cap de setmana

Cap de setmana intens, molta família, molt menjar, molta il·lusió, molt per explicar. Fins i tot un COVID, no podia faltar, tanta gent … maleït bitxu!

Visca @la100pics!!!