Skip to main content

8 sortides, 8 mesos, des de que vam iniciar l’aventura del Fem Muntanya Junts? (FMJ?). Prop de 50 persones que ens han acompanyat. Hem visitat les comarques de la Selva, Osona, l’Alt Urgell, la Conca de Barberà, l’Alt Penedès, la Ribera d’Ebre, el Montsià, Osona (novament), Solsonès i el passat cap de setmana l’Alt Urgell (novament) i el Berguedà. Hem fet sobre tot muntanya, però també hem conegut el territori, fet visites culturals i gaudit de la gastronomia local. Hem compartit moments especials amb amics i família. Fantàstic!!! Tot això que ens emportem.

Jo recordo la primera xerrada que vaig fer a una empresa sobre la meva experiència a @la100pics, a on els deia “espero tenir la saviesa suficient de donar-li al projecte la continuïtat que es mereix”. Estem fent camí, seguim fent camí, i la realitat és que seguim guardant tresors i, com dic també a les xerrades, “el viatge continua”. La fórmula passió (muntanya) i compartir (amics i família) funciona. Fidels a una manera de fer, orgullosos de ser tossuts. I sempre amb l’esperit del FMJ? de facilitar les coses a tots els que volen viure l’experiència amb nosaltres. Cap compromís excepte un, pujar a dalt del cim 😆. La llibertat de fer i desfer sense problema ens permet que tot sigui fàcil. Molt i molt contents.

El divendres la Sònia i jo vam sortir al migdia cap a Gòsol, fent parada a dinar molt a prop, a Maçaners. Restaurant Tahona, poques complicacions, bon menjar. Prèviament, havíem contemplat la imatge imponent del Pedraforca des de la carretera. No me’n cansaré mai de mirar-lo, de tots cantons, quina muntanya més bonica 😍

Imponent Pedraforca

Gòsol és un poble que ja coneixem, per allà passa l’Ultra Pirineu, amb avituallament inclòs. Quan ja portes 60 kilòmetres (te’n queden 40), has pujat i baixat el Cadí un parell de cops, l’has carenat, Pas dels Gosolans, baixada ràpida al Coll de les Bassotes, t’endinses en els boscos de Josa de Cadí i arribes a Gòsol, cansat. Inici de la tarda, sabent que arribaràs cap al vespre i toca vorejar el Pedraforca i enfilar cap a Sant Jordi per arribar a Bagà. Quins records! Per allà vam estar en la última parada de @la100pics fins arribar a Bagà. Vam fer el Cap del Verd i després el mític Pedraforca, amb la Sònia, l’Olga, la Júlia i el Jordi. Grandes tots!!!!!!

Gòsol és un poblet de poca vida, ha de ser molt ombrívol i fred a l’hivern, però ja el recordarem pel caliu que li van posar els nostres acompanyants, l’Ariadna i el Francesc, l’Olga i el Sergi. Molt bones tertúlies, no exemptes de polèmica, molt bons moments i molta predisposició a passar-ho bé.

L’Olga i el Sergi son repetidors, aquest cop sense els incombustibles: la Laia i el Marc (ai ai ai quan se n’assabentin …). Veniu a per totes, i amb tot, com sempre. No hi ha impediment, i la furgo no us ho va posar fàcil, per a estar sempre a punt, al davant de tot. Ben fet!!!

El Francesc ja va estar 3 dies compartint @la100pics, compartint més d’un 3.000, molt avesat a la muntanya i sempre fent-ho tot fàcil, un luxe d’acompanyant. L’Ariadna venia contenta però amb dubtes, temorosa de que la muntanya se l’empassés. La muntanya no se la va empassar però ens va donar una lliçó, que cal sempre tenir present. Cal anar preparats, en tots sentits. Ja he escrit força sobre la planificació, la preparació i els riscos a la muntanya, i és important. Estic convençut, però, que la lliçó, ben apresa, no va ser impediment per a que l’Ariadna pogués trobar el que la muntanya sempre ens aporta: paisatges, olors, benestar, pau … Gràcies Ariadna per a venir al nostre mon, el de la muntanya, i compartir amb nosaltres moments molt especials. 🤗

Trencadissa a les sabates …

El dissabte al matí ens vam dividir, fidels a l’esperit de fer el que cadascú pot i vol. I ben fet que vam fer. El Francesc i jo vam enfilar cap al Coll de Jovell per a pujar el Vulturó. Pic que es reserva la complicació de l’accessibilitat, per fer-lo cal remuntar primer una tartera o, el que vam fer, unes fortes pujades per camp a través. Durant 1 horeta vam estar el Francesc i jo parlant ben poc, pensant segurament els dos el mateix, quin collons de terreny era aquell … 😖 Travessat el pitjor moment, el terreny va començar a cadíejar (és a dir, a semblar-se al Cadí), ja havent sobrepassat els 2.000, amb poca vegetació, molt verd, poca pedra, molta profunditat de visió. Quan vam ser a la carena, l’espectacle ja era el del Cadí al 100%, quina serralada més màgica! Un puja i baixa fins arribar finalment al majestuós Vulturó o Pic de la Baridana (donant nom a la canal). Pau, tranquil·litat, somriures, felicitat … sense paraules.

2 amics feliços
Cadí 100%

Baixadeta, amb alguna trompada inclosa i cap a Josa de Cadí, a on teníem taula al bar del poble. Mentre tant, l’Olga, l’Ariadna, la Sònia i el Sergi van fer una molt bona sortida cap al Gresolet. Paratge esplèndid, resguardat pel Cadí i el fantàstic Pedraforca. Amb bosc i riu, de caminada agraïda. Tots satisfets per les sortides matinals, vam poder gaudir d’un bon dinar a Josa, restaurant honest i sense pretensions, com sempre dic.

A la tarda, l’Olga i el Sergi van fer una doble visita cultural a Tuixent, el museu de les trementinaires i el centre d’interpretació de flora. Bravo!!! La resta, més malmesos tots, directes a la casa a fer una dutxa, estiradeta i ja cap al tard a gaudir d’una bona vesprada a Gòsol. Nova tertúlia, conversant sobre les noves generacions, els seus interessos, i com podran afrontar el futur. Tema pelut!

Bon sopar a la casa i preparació de la sortida de diumenge, el Cap de la Gallina Pelada, quin nom 😖, tots a l’espera de com seria el Cap … amb molt bones expectatives, cadascun amb els seus objectius, com ha de ser.

El que ningú va preveure, està clar, que a la sortida de Gòsol, enfilant cap a la Font Freda (punt de sortida de l’excursió), les rodes de la furgo de l’Olga van dir que NO, que no volien venir. 2 rodes rebentades, que ens van recordar l’incident al Montblanc quan després de la ultra CCC, precisament anant amb el cotxe del Francesc, ens va succeir una cosa similar. Del subidón al bajadón en 1 minut. En aquest cas la situació no era tant complicada (els francesos ens ho van posar difícil en aquella ocasió) però no deixava de ser una decepció, tot i ser un contratemps impossible de predir. La determinació de l’Olga i el Sergi, però, van poder més i vam preferir postergar la gestió de les rodes i així poder continuar amb el pla del matí. La Gallina Pelada era massa potent i les rodes podien esperar, bravo bravo bravo!!! Quin parell de cracks, quin entusiasme, quina il·lusió posada en el que feu, grandes!

Tampoc vam preveure que a les 8.30h del matí, el parking de la Font Freda estaria a tope 🤔. Fa goig veure com en determinats indrets i moments la muntanya és una bona opció per a passar el diumenge. La pujada al Cap va tenir de tot (duresa, torrent, pedra, prats, bosc …) però jo em quedo amb el sensacional paratge al Pla d’Ensija, quin espectacle de verd i natura. Molts érem al parking, pocs es veien en el pla. Moment per recordar, dels que creen afició 👍

Moment per recordar

D’allà al refugi i del refugi nova pujada fins a fer els 700+ i poder gaudir del gran moment al cim, al Cap de la Gallina Pelada. Extraordinaris 360 graus, com sempre amb el Pedraforca de protagonista.

Tots a dalt, grandeeeeees

De baixada, vam optar per fer tots la circular, baixant pel torrent de Llobatera, camí tècnic, amb alguna desgrimpada (corda inclosa). Se’ns va fer un pel llarga la baixada, més donada la situació extrema del calçat de l’Ariadna, que vam decidir que “millor no mirar-lo”, patir-lo el mínim i arribar quan abans. Gran sortida, gran companyia, excel·lent record.

Bravo per la desgrimpada

De tornada, encarreguem a Cal Franciscó (l’Hotel de l’entrada de Gòsol i ja conegut pels entrepans a @la100pics) a on vam fer un molt bon dinar, gent professional i servicial. I a on vam gaudir d’una perfecte sobretaula al jardí, amb l’airet que ens reconfortava i alimentava el record del cap de setmana. L’Olga, mentre tant, gestionat la grua i tornada a casa. Tot va acabar bé, com quasi sempre que li poses tot el que cal.

Gràcies a tots, Ariadna, Olga, Sònia, Sergi, Francesc. Agraït de poder segellar una nova sortida impecable, que no fa més que animar-nos a seguir fent camí.

Visca @la100pics!!!