Skip to main content

Cap de setmana llarg amb una mica de tot: família, muntanya, aniversari, bon menjar, entrenament, Barça, bolets, records … Com ja és habitual en les sortides del FMJ? sortim divendres abans de dinar. Parada a Ripoll a dinar i fem cap a Camprodón d’horeta per la tarda. L’apartament molt cèntric, petit i amb 3 plantes però molt ben arreglat. Aprofito per treballar una mica i després anem a comprar les 4 coses de sempre al super i caminem una mica per Camprodón. Parada obligada a Cal Xec, a on ens fem amb un bull blanc i llonganissa, pels esmorzars.

Just abans de sopar arriba la Júlia, que s’està fent habitual del FMJ? 😊 Preparem la logística del dia següent, el Bernat i el Jordi venen d’horeta per fer la sortida plegats i celebrar dinant l’aniversari del Jordi, 22 anys!!! 😆

A les 8h quedem al parking de grans records, a on vaig estar amb la Furpi 3 dies. Des d’aquí vaig fer el Taga, Costabona (amb el Bernat) i el Bastiments i Balandrau (amb el Jul, el Bernat i el Jordi). Camprodón és maco i acollidor, el Ter li dona un toc especial, amb el pont tan característic. Un poble des d’on es poden fer bones excursions, amb Vallter molt a prop. No hi he estat mai a l’hivern però segur que també s’hi ha d’estar molt bé.

Enfilem cap a la bassa de Monars, amb el neguit de que la pista no sigui massa complicada, anem amb el cotxe de la Júlia, que és alt però no 4×4 i molt nou … 😎 La pista es fa bé, tot en ordre, així que toca fer la pujada, força dreta, cap al Rocanegra. A mitja pujada, veiem un espectacle de voltors ben a prop i, de seguida, som al cim. 500 metres de desnivell, en poca distància, però que els fem bé, fresquets encara.

Tota la família al Comanegra

A dalt del cim la Sònia treu una bossa de “chuches” pel Jordi. Sorprès, amb el seu somriure habitual, fa que el regal es torni especial, ell és especial.

El Jordi i los chuches

Decidim fer la volta, seguint el track, que ens porta per fagedes, rouredes i bons miradors. Passem el cim del Bordellat, un pic secundari i el coll de Malrem fins arribar ja quasi a la pista, des d’on ens queden 6km per arribar al cotxe. Com es fa tard i tenim taula a Molló a les 15h decidim que ja vaig jo corrent al cotxe, així entreno una mica i fem més via. La pujada fins el cotxe se’m fa una mica pesada però arribo bastant ràpid, just a temps per baixar, recollir a tothom i anar cap a Molló just a temps.

Carenant per un terreny maco

Hem reservat taula al Panoramix, aconsellat pel meu soci Josep, que coneix la zona doncs els seus sogres tenen casa allà. Però, coses de la vida, la reserva l’hem fet a l’Hostal Panoramix, al mig de Molló, al restaurant de la mare del cuiner de l’altre Panoramix, el de més anomenada i el recomanat. Malentès però que no acaba resultant un problema, dinem prou bé a casa la mare, i amb el germà molt simpàtic. La celebració de l’aniversari del Jordi, amb tots 5 junts, molt maca. Ja son pocs els cops que coincidim tots, i quan passa, tant fa a on i com, el resultat és sempre extraordinari. 😍

Per la tarda el Jordi marxa, el Bernat i jo sortim a Camprodon a comprar un cable hdmi per la tele i a fer-nos amb més embotits a Cal Xec. Comprem pa, amb la sorpresa de trobar-nos al meu amic Delfí, que està passant el cap de setmana a Camprodón amb uns amics. Trobar-te els amics així, de sobte, en un poble lluny d’on ets, et fa content. La Sònia i la Júlia surten a donar una volteta i el Bernat i jo aprofitem per veure el Barça, abans de sopar tots 4. L’apartament és petit però molt acollidor i el fet de tenir 3 plantes no se’ns fa enutjós, ens hi trobem bé. Pensem bé la ruta del dia següent, son força km (17km i 750+) i no ho tenim molt clar … Al final decidim arriscar i intentar-ho, pel cantó que sembla més maco (però més llarg) i si cal, fer marxa enrere. Ben fet, cal ser ambiciós. 😁

Pel matí, d’horeta, anem cap a Vallfogona de Ripollès, punt de sortida, i a on tenim el restaurant encarregat per dinar després. Comencem a caminar a l’hora prevista, les 8.30h, preveient quasi 6 horetes de ruta. El camí, de seguida, ens fa alguns regals, el pont medieval, la font de la Tosca (espectacular, amb aigua abundant) … però el millor està per arribar. Després d’una estona per un camí ample, agafem un trencall, per un caminet que enfila pel costat d’un torrent. Preciós camí, molt frondós, obac, ple de gorgs i salts d’aigua, espectacular.

Gaudint del moment

Havíem arriscat fent el camí llarg i ara ningú no es faria enrere, quin espectacle de natura, en tots sentits. D’entre tants bolets algun rovelló havia d’haver i el va trobar la Júlia. No era l’objectiu de la sortida agafar bolets però … Embadalits amb el camí, arribem al Pla del Ginebret. Jo torno a veure un conjunt de mollerics, molts. I el Bernat em diu, compte que no robem algun rovelló … i de sobte em diu, aquí, aquí. Una rovellonera com feia temps que no veia, amb més d’una vintena de rovellons, preciosos. L’havia trobat el de sempre, el millor buscador de la família, el Bernat. Al que més li agraden els bolets, premi merescut, satisfacció immensa.

Satisfet amb la rovellonera, el Bernat

Posem els bolets en una bossa (previnguts som) i seguim la ruta, que fem tard. 😆 La pujada fins el coll de Milany i el castell se’ns fa llarga però arribem sense massa problemes. A dalt, vistes espectaculars del Pirineu, que ressegueixo ajudat de l’app que em vaig descarregar per a perfilar les muntanyes. És interessant veure de lluny totes les muntanyes i identificar-les, recordant en molts casos ascensions passades …

al Castell de Milany, tots 4

La baixada se’ns fa encara més llarga però anem seguint el camí curt i no té pèrdua, anem pel GR. Al Bernat li comença a fer mal la cama. 🤨 Tots patint una mica arribem a Vallfogona, en un bon temps (5h 45m). La Sònia, just abans d’arribar, es troba amb una serp, no és la primera d’aquest estiu …

Amb un sol de justícia, ens canviem i dinem al Restaurant del poble, cuina senzilla però ben feta, bravo! Molt contents de la sortida, gran ruta, recomanable. A l’acabar, la Sònia i la Júlia baixen ja cap a casa i el Bernat i jo tornem a Camprodon, doncs hem previst un entreno a Vallter el dia següent. A l’arribar, dutxes i una bona estona de treball, doncs cal avançar feina del dia següent. El Bernat descansa i recupera la cama, abans de sopar plegats. Al dia següent ens espera una mica de tralla! 😆

Ens aixequem ben d’hora, netegem i deixem l’apartament i anem directes a Vallter. El Bernat amb intenció d’acompanyar-me una estona i després anar a buscar bolets, jo amb l’intenció de fer unes 4 hores d’entreno. Des del parking de Vallter tirem cap al refugi, coll de la Marrana i d’allà fem el Gra de Fajol. Amb molt bon ritme, ens plantem amb una mica més de 30 minuts des de la sortida a dalt, bravo!

el Bernat i jo al primer pic del dia

Baixant cap a la Marrana el Berna decideix tornar al cotxe per a anar a per bolets i jo continuo cap al Noucreus pel Tirapics. D’allà, de tornada, novament al coll de a Marrana (per tercer cop) decideixo pujar al Bastiments, vamos! I del Bastiments, en comptes de baixar novament i desfer el camí, careno guiat pel pic de la Dona i, abans de fer la pujada tiro de baixada cap a l’estació d’esquí i torno al cotxe. Brutal entreno. No és el primer cop que entreno a Vallter i m’agrada molt, entrenament d’alçada, força desnivell. Grandeeeeee!!!

Tot son probes per veure si soc capaç, física i mentalment, assumint el problema dels mareigs persistents, de fer la Ultrapirineu, l’1 d’Octubre. Ja l’he acabat 3 cops però el repte de fer-la aquest any és sublim, donades les condicions amb les que l’afrontaria. Ho tinc tot planificat, he entrenat com cal, però hi ha variables que no puc controlar i en una cursa de champions com aquesta cal estar al 100%. Fa poc feia una la següent reflexió: “els esportistes volem estar a la sortida i fer el possible per arribar. Hi ha un gen lluitador que no ens deixa viure en la normalitat …”. Així és.

El Bernat va trobar algun rovelló, però no estava massa content, normal després de la rovellonera que havia trobat el dia anterior … 😂 De baixada, vam parar a dinar els dos i vam poder parlar de tot una mica. Va molt bé aquests moments per a posar-nos al dia. El Bernat està molt ocupat però quan dedica el seu temps a algú o a alguna activitat ho fa al 100%. Jo ho agraeixo.

Vaig arribar a casa just per dedicar tota la tarda a la feina, que ja calia. 👍

Finalitzar aquest relat amb la fotografia que em va fer el Bernat a dalt del Gra de Fajol, una foto per emmarcar. 😍

Una foto que em farà recordar, segur!

Visca @la100pics!!!