Skip to main content

Quan veus escrit en un article d’opinió de forma tant explícita les bondats de @la100pics tens una triple alegria: el projecte està arribant i complint amb un dels objectius principals, orgullós de veure’t afalagat d’aquesta manera i feliç de veure com estic reforçant les relacions d’amistat. L’article l’ha publicat el meu amic Joan Carles a la revista Tot Sant Cugat (adjunto el link, val la pena) i els titulars son: “Molt fan de @la100pics. És un projecte d’una persona honesta, amic dels seus amics, espòs i pare extraordinari, positiu i gran professional”. Sobren més paraules. Gràcies Joan Carles!

https://www.totsantcugat.cat/opinio/atla100pics_2157589102.html

Després llegeixo l’escrit que ha fet l’Olga de la seva experiència a @la100pics i segueixo emocionant-me. La triple alegria es referma i no puc fer res més que estar molt i molt conten, molt i molt feliç, com deia en un dels meus últims blogs. Teniu en el blog l’escrit de l’Olga, gràcies Olga per aquestes paraules, m’ajuden molt i em fan sentir molt bé. Disposat a seguir lluitant per projectes com aquest i a poder ajudar en el que calgui, val la pena!!!

el blog de l’Olga

Ahir la tarda vaig anar a fer un cafè a Camprodon amb el Joan, de Camper Park. No tinc més que paraules d’agraïment al Joan pel que ha fet, arribar-se allà a on estàvem amb la FURPI per a resoldre temes urgents de manteniment, com la porta lateral que no obria. Excel.lent servei!!! Moltes gràcies Joan!!! I no només ha estat una visita tècnica, el Joan i jo vam tenir oportunitat de parlar de moltes coses, grans converses i debats que recordarem més endavant. Segur que n’hi haurà més!

Amb el Joan, de Camper Park Empordà, molt agraït del seu servei i la seva visita!!!

Quan el Joan i jo vam tornar a la FURPI em vaig començar a preocupar. El Bernat encara no havia arribat, em va avisar que anava a buscar bolets cap a la Collada Fonda però ja començava a fer-se fosc i no agafava el telèfon … Quan va arribar el Jul li vaig comentar d’anar-lo a buscar. Jo no soc gens patidor però em va entrar mal rollo … Sort que quan ja anàvem cap a Molló va agafar el telèfon, que havia tingut un problema tècnic … 😣 “La culpa és dels telèfons mòbils” (va dir el Joan), ens obliguen a estar alerta de tot, potser sí …

Una prova de que havia anat a buscar bolets …

Sigui com sigui, a les 21h ja hi érem tots a la FURPI: Jul, Bernat, Jordi i jo. Els 4 magníficos que avui teníem previst afrontar la penúltima etapa complicada: Bastiments + Balandrau, del tirón! Arròs bullit per a tots, amb bolognesa i un ou i pa amb bull blanc de Camprodon i formatge. Sopar per a carregar piles!!!

Aquest matí ens hem llevat a les 5.30h per a sortir a les 6.30h en direcció a Vallter 2000. 4 a la FURPI és multitud, es dorm bé, però quan cal circulació la cosa es complica i aquest matí s’ha notat. Ens ha calgut un temps addicional al normal per a tenir-ho tot llest.

A dalt de Vallter 2000 temperatura baixa (7 grauets) i frontals necessaris, tot i que la lluna ens donava força llum. De seguida hem arribat al refugi. Anava jo davant marcant el pas i he decidit pujar al coll de la Marrana pel directe. La fila índia s’ha anat estirant …

Cap a dalt del coll de la Marrana, per la directa!

Des del coll hem pogut gaudir del primer regal del dia, unes vistes increïbles de la sortida de sol i la boira de la vall. Més a munt, el segon regal, un grup molt nombrós d’isards ens esperava. Jo crec que és el cop que més n’he vist i de més a prop!

Els isards sembla que estiguin contemplant la nostra ascensió

Amb una horeta i poc estàvem a dalt del Bastiments, pic amb forta ascensió però sense complicacions tècniques. Potser només cal esbrinar quin dels 3 punts de la carena és el que realment fa de pic! 😂

els 4 magnífics a dalt del cim del Bastiments

Ens esperava una ruta llarga i a dalt del cim feia fred així que ràpidament hem carenat el que calia fins arribar al punt de baixada. Baixada tècnica, molt pedregosa, fins arribar al riu, que ja no hem deixat fins el refugi de Coma de Vaca. Entre mig hem observat el pas d’una trentena d’isards que semblava seguien un ritual de canvi de vall passant per la carena, molt exposats a la nostra observació. Quin espectacle!

A l’arribar al riu, hem començat a córrer pel terreny en pla / baixada. Preciós camí, que jo ja havia fet en sentit invers venint de Núria i del camí dels enginyers. A l’arribar al refugi ja hem pogut veure el Balandrau, ens hem presentat i hem començat l’ascensió dels 60+ que restaven. Pel camí el Bernat ha vist un castor, un altre regal, no seria l’últim. La pujada ha estat dura, ja portàvem tralla … però a bon ritme hem aconseguit arribar al coll i després fer la pujada final, més còmode. A dalt, ens ha sorprès un grup de corbs que sobrevolaven el cim.

A dalt del Balandrau, ja només quedava una baixada molt ràpida

En mitja horeta curta érem al cotxe del Manuel, que ens havia anat a buscar al collet de la Gralla, punt acordat. El punt estava acordat però no l’hora, ens havíem anticipat 1 hora! i el pobre Manuel no havia pogut esmorzar, quan ja estava veient el seu entrepà ha arribat la nostra foto des del Balandrau i ha hagut de recular. Em sap greu Manuel!!! No podem estar en tot … 🤣 T’agraeixo molt el punt de retorn que ens has fet, necessari amb una jornada com la d’avui que no era circular. Gràcies de nou Manuel!

Baixant amb el cotxe cap a la FURPI, i després d’un “amago” per parar a collir bolets (que no hem fet), hem decidit fer un refresc, no esmorzar i anar a dinar d’horeta a Setcases. Calia anar a recollir el cotxe del Jul a Vallter 2000, fer dutxes, bugada i ordre i el Jul ja tenia en ment el seu clàssic bany al riu abans de dinar. Bravo Jul!

La festa no ha estat complerta doncs una roda del Golf del Bernat anava baixa i finalment ha hagut d’avisar a l’assistència, perdent-se el dinar a Setcases, llàstima! Bernat, la intensitat amb la que vius t’obliga a anar reparant petites coses pel camí. Jo estic molt orgullós de tu, de la teva forma de viure i afrontar les dificultats, ja aniràs polint els petits imprevists que tens 🤔 Avui ha estat un luxe de dia de muntanya i ens quedarem amb grandíssim record, que no oblidarem. Has estat generós amb mi, agafant dos dies de vacances per a poder compartir amb mi aquest projecte tant meravellós i t’ho agraeixo. Alguna cosa t’emportes, i n’estic molt content que així sigui. Aquestes experiències formen part del nostre llegat cap a vosaltres i tu saps aprofitar-ho, gran virtut! Tant de bo puguem també compartir el dia 3 part de la festa final, crec que serà un encert viure-la tots junts. Ets molt gran Bernat i t’estimo molt!!!

Bernat, company d’ascensions aquest dos últims dies

Quan les travesses son llargues, els dies se’m fan més complicats, atropellats. Les reunions s’acumulen, la feina de @la100pics també … Cal planificar la jornada de demà al Costa Pubilla, desplaçament a Gombrèn … Viure amb aquesta intensitat però és molt especial i ho trobaré a faltar.

Visca @la100pics!!!